www.robert-doisneau.com

  Musicien in the rain

Pipí Pigeon

              

DUELO POÉTICO

Para comprender, me destruí. Comprender es olvidarse de amar. No conozco nada más al mismo tiempo falso y significativo que aquel dicho de Leonardo da Vinci de que no se puede amar u odiar una cosa sino después de haberla comprendido.
 
                                                                         F.Pessoa
http://cultura.elpais.com/cultura/2012/03/25/actualidad/1332681908_033472.html

PERSONES ESPECIALS...PERSONES TAMBÉ.

Un conte pels mes menuts

    Vet aquí una història sobre l'amistat, de com es poden fer realitat desitjos increïbles, gairebé impossibles...

Us presentaré un grup de tres amics que des de ben petits han estat inseparables: el primer és MASUYO, un nen japonés, el seu nom significa"home que por millorar el món". La seva mare li va explicar un dia que, quan era petit, la seva besàvia havia insistit en posar-li aquest nom perquè estava convençuda que seria un bon home i faria alguna cosa gran a la seva vida...Quines coses tenia la besàvia! Masuyo sempre està pensant i quan somriu tanca els ulls, amb la qual cosa ha de quedar-se aturat allà on sigui... La segona es KALIMA, que és de l'India. El seu nom significa "esperit guia" i sempre és com una diana a punt perquè li demanin consell. Sempre sap el que cal fer!. Per últim, hi ha l'EUDALD, català intrèpid i aventurer com no n'hi ha d'altre. Eudald significa "líder del poble" i, com a tal, és el capdavanter dels seus dos companys, els convida a contínues aventures. Fixeu-vos! N'és tan inquiet que, quan van al cinema amb prou feina manté el cul enganxat a la cadira.

                                                                                                                                     ...vols llegir més?

CARRETERES SECUNDÀRIES

http://www.cartridge.no/

http://sterri.net/

miSSatges i poeteSSeS

M&S(Mort Segura)

A la memòria de Salvador Puig Antich, 1974


una tela de 1974 creada en memòria de l’anarquista català Salvador Puig Antich, que havia estat executat pel règim franquista, la protesta de Tàpies intenta trencar les barreres imposades pel llenguatge. El color, per exemple, no es pinta amb un pinzell directament sobre la tela, sinó que es representa d’una manera convencional mitjançant una taula de colors, que ha estat enganxada a la tela. Juntament amb la taula de colors, l’artista hi va adherir un jersei amb els braços semioberts, cosa que constitueix un motiu relativament comú dins l’obra de Tàpies, i que sovint representa l’artista mateix, encarnat en un objecte pobre i humil.





"Penso que una obra d'art hauria de deixar perplex l'espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida”

Antoni Tàpies

Tresors literaris

http://www.shakespeareandcompany.com/


La mécanique de ce monde corrompu ne laisse aucun moyen de parcourir le charme de trésors littéraires trouvés dans tous les coins de la bibliothèque de Paris ...
Rosa

Us suggereixo...(hivern)

Imatges que desitjo retenir en la memòria...

"El silencio antes de Bach" Pere Portabella(España-Alemania 2007)


"Saraband" Ingmar Bergman(Suecia 2003)


"Once"v.o.s. John Carney(Dublín 2007)


"Alrededor de la medianoche" v.o.s.Bertrand Tavernier(EE UU-Francia 2.003)


"Despedidas" Yojiro Takita(Japón 2008)

Pàgines que m'han seduït...

" La sensualitat del silenci" de Tònia Passola

" Diaris: 1910-1923" de F. Kafka

    26 de març de 1.920. Sobretot no sobrevalorar el que he escrit, això em

    tancaria les portes a tot el que encara he  d'escriure...M'emociona.

" Consejos a un escritor " A.Chèjov

   14 de diciembre de 1.897.En mi cabeza hay muchos argumentos que se echan a perder.Quiero escribir, pero no en mi casa...un seco presidio. Es como si cosiera con una máquina ajena..."

Notes musicals que han despertat els meus sentits...

"Lágrimas" de Dulce Pontes

" A música em Pessoa" de varios artistas portugueses

"Hijo de la luz y de la sombra" de Joan M.Serrat
" Il Trovatore" de G.Verdi

paseos nocturnos

      Mientras enjabono mis manos e intento desprenderme de restos de carboncillo negro en mis dedos, observo mi imagen fatigada frente al espejo ovalado del cuarto de baño y me prometo no abusar más de esos paseos nocturnos que arrastran mis pies sobre una ciudad dormida, con el fin de rescatar vida de objetos inanimados a través de mis bocetos. Cada dibujo plasmado en una página lleva consigo una historia que me siento obligada (no sé por qué) a relatar: antiguas barcas en la playa con nombre de mujer que reflejan la intensidad de un amor; camaradería en una lonja; secretos a cuatro voces en tabernas oscuras…

Agradecida siempre por la compañía de amigos certeros que aceptan mi soledad ausente en esos instantes sin interrumpirme jamás…me provocan momentos sublimes y arraigada como estoy a ellos, me recreo en las delicias de sus comentarios e intento digerir a contracorriente sus ideas exuberantes, observaciones y críticas de pensamiento.

Esta noche mi mochila viene cargada de pura poesía, palabras protectoras de una amiga que me hacen resurgir de las profundidades de mi subconsciente y despertar a una realidad que siento lejana. Ahora no es el mejor momento; déjame disfrutar de otro paseo nocturno...


Rosa

els meus desitjos proscrits per un tirà anomenat sentit comú

         Desitjo que les persones mesquines es converteixin en humils companys de captaires; que els diplomàtics es tornin missioners a Afganistan; que les prostitutes tinguin les nits lliures i llegeixin contes als seus fills abans d'anar a dormir; que una mentida es converteixi en malaltia durant hores; que a una persona se li paralitzi la memòria segons abans de sentir ira ...


Desitjo banyar-me nua en el Mar Mort i menjar cacao en l'Amazònia d'Equador fins a sadollar-me...

Desitjo el número de telèfon d'algú sense nom per mantenir una conversa en una nit d'insomni; observar un clarejar en l'Antàrtida; que em murmurin Kokinshū cada vesprejar...

Desitjo conversar en Nimbi i una tertúlia poètica amb Safo, Rilke i Stendhal. Desitjo tatuar-me notes musicals en llocs prohibits que ressonin amb unes carícies...

Però sobretot i abans de res...desig que els meus tres fills siguin eternament feliços

   Rosa