2 ene 2010

els meus desitjos proscrits per un tirà anomenat sentit comú


         Desitjo que les persones mesquines es converteixin en humils companys de captaires; que els diplomàtics es tornin missioners a Afganistan; que les prostitutes tinguin les nits lliures i llegeixin contes als seus fills abans d'anar a dormir; que una mentida es converteixi en malaltia durant hores; que a una persona se li paralitzi la memòria segons abans de sentir ira ...


Desitjo banyar-me nua en el Mar Mort i menjar cacao en l'Amazònia d'Equador fins a sadollar-me...

Desitjo el número de telèfon d'algú sense nom per mantenir una conversa en una nit d'insomni; observar un clarejar en l'Antàrtida; que em murmurin Kokinshū cada vesprejar...

Desitjo conversar en Nimbi i una tertúlia poètica amb Safo, Rilke i Stendhal. Desitjo tatuar-me notes musicals en llocs prohibits que ressonin amb unes carícies...

Però sobretot i abans de res...desig que els meus tres fills siguin eternament feliços
   Rosa

2 comentarios:

mon dijo...

Me parece genial!!!!!

Anónimo dijo...

Rosita que ensalada: Safo, Rilke y Stendhal.
Despues del pedal poetico,flotar en sal y comer cacao(a pelo???)
La cagarrina la vas a tener vos.
Un saludo desde un rincon de mi casa

http://Ingravityfish.blogspot.com

Art en noruec

"Einmal ist keinmal"

"Quin valor pot tenir la vida si el primer assaig per viure és ja la vida mateixa?Per això la vida sembla un esbós... Però ni un esbós és la paraula precisa, perquè un esbós és sempre un esborrany d'alguna cosa, la preparació per a un quadre, mentre que l'esbós ,que és la nostra vida, és un esbós per res, un esborrany sense quadre..."

M.Kundera

La meva llista de blogs